1. Què en penses de la producció de tèxtils amb noves fibres naturals (coco, pinya, bambú…)

Sr. José Manuel Alonso de la Cooperativa Opcions:

Tot el que sigui investigar com produir un producte tenint en compte l’impacte ambiental i social en tot el seu cicle productiu i de vida és positiu. A l’hora de valorar la utilització de les fibres naturals cal tenir en compte molts aspectes com el model de propietat. Així, per exemple, el cotó modificat genèticament genera moltes dependències per part dels productors.

Pel que fa als cultius versus derivats petroli, cal tenir en compte que els materials del petroli no es poden eliminar. Per això, cal aprofitar/reciclar tots els materials fets a partir de derivats del petroli perquè ja s’han produït. A la llarga, però, haurem d’utilitzar només matèries naturals perquè els materials fòssil no són renovables i s’esgotaran.

Per altra banda, cal posar una mirada científica a l’ús de l’energia i els materials i tenir una visió física de l’economia. Així, s’ha de tenir en compte que a vegades el reciclatge no és factible perquè el cost energètic és molt alt.

Sra. Eba Inda de la Cooperativa Fasolà

Un aspecte positiu és que pren espai a la producció intensiva de cotó que consumeix molta aigua. A més acostumen a ser projectes ambientals vinculats a comunitats pobres. De totes formes, el tèxtil sintètic no hauria de desaparèixer perquè ja existeix i s’ha d’aprofitar, ja que s’ha produït. Cal reciclar-ho i tornar-ho al cicle. No podem pensar que és factible produir la roba de tot el món amb matèries naturals només, tret que es reduís molt el ritme de consum. De cara al públic en general la sostenibilitat s’entén com a utilització de fibra natural però és més ecològic canviar els processos, innovació,…

La producció a partir de d’aquestes fibres naturals no necessàriament implica sostenibilitat. Hi ha una sèrie d’innovació que són la clau, obrir vies noves. A vegades pensem que som més sostenibles fent servir roba de fibres naturals que fent servir productes fets amb processos on s’han introduït millores de consum energètic o d’aigua, de generació de residus, … El problema és que a vegades aquests aspectes que poden tenir més impacte en la sostenibilitat és més difícil de comunicar al públic en general.

Sra. Encarna Ruiz d’ESDI (Escola Superior de Disseny)

Parlar de biomaterials, també és parlar de proximitat perquè un dels centres de recerca més important és l’UPC de Terrassa (Enric Carreras). Actualment, està analitzant els residus naturals (suro,…) del Vallés per veure com es poden aprofitar. Quan parlem d’etiqueta ECO també estem parlant de quan una empresa es planteja: què fer amb els residus que es generen en el procés productiu o les peces un cop finalitzada la seva vida; fer innovació per no generar rebuig o aconseguir un teixit cada cop millor.  Marina Tèxtil (Barberà del Vallès) és una empresa internacional de teixits ignífugs. La sostenibilitat no exclou la innovació, al contrari l’eco implica molta innovació, com la producció de peces amb impressores 3D. El tèxtil també passa per robots tèxtils, teixits intel·ligents, … La innovació també està dins del tèxtil. No és només reciclatge i economia circular.

Actualment, hi ha diferents línies de treball als diferents països. Per exemple, a França s’estan fent apostes del sector del luxe per la incorporació de l’ECO i el reciclatge; al Regne Unit es treballa molt en la recuperació de la llana; Dinamarca està fent recerca sobre els biomaterials i  Finlàndia sobre recuperació de fibres tradicionals; a la Xina també s’està introduint el concepte ECO des de la producció: consumir menys aigua i reduir la contaminació;..

Les formes de produir tradicionals estan tornant, des de la innovació (tecnoartesania).

L’ecodisseny està present en les escoles de des fa molts anys. En el currículum, l’ecodisseny és transversal tant al tèxtil com a l’audiovisual. Una altra cosa és si en el mercat laboral s’aplica l’ecodisseny.

Sr. Amadeu Barbany de la marca Iaios

La composició dels jerseis que fan és 70% polièster i 30% llana, perquè els fan a partir de material reciclats i rebuig de producció. El procés de reciclatge d’un jersei per fer un altre es pot fer fins a 7 cops i la durada d’un jersei és de 8-10 anys. Utilitzen l’acrílic perquè ja hi és en el retall i permet recobrir la fibra de llana perquè tingui més durabilitat.  

2. Cal que el petit comerç faci un reciclatge/reformació de la forma de fer comerç?

Sr. José Manuel Alonso de la Cooperativa Opcions

No està clar si el que s’ha de reciclar és el petit comerç o el consumidor tradicional. Tothom valora el paper del comerç a nivell social i urbanístic, però les grans empreses i el comerç online obliga al petit comerç replantejar-se i moltes vegades no tenen temps per pensar. Una possibilitat molt important és la cooperació entre el comerç per mantenir la funció social que fa. Sinó ho fem Amazon o Zara passaran per sobre i ens abocaran a una societat pitjor i molt més monopolística i oligopolística.

Sr. Amadeu Barbany de la marca Iaios

En general no ho estem fent. Ells, per exemple, fan meditació zen a la botiga. Cal canviar i trobar cadascú el seu camí i gaudir. No és tan important el que puguin fer els altres que ho copiaran si és negoci sinó el què fem, el com i des d’on. Aquesta és la diferència. Cal empoderar-se i considerar que som els millors i aconseguir que el client passi una bona estona en l’acció de compra. Cal anar al principi de les coses, jugar-se-la una mica i trobar el teu propi camí, sense pensar en el que toca fer o el que diran. Això aporta felicitat.

3. Les botigues de roba de segona mà quin lloc tenen?

Sra. Eba Inda de la Cooperativa Fasolà

Són molt importants. Ja hi ha moltes i funcionen molt bé. El concepte de segona mà es pensa que és roba vella i passada de moda, però no és cert. Una cosa que ha estat produïda i que ha requerit l’esforç de persones i la utilització de recursos no es pot llençar sense més. A més serveix per ser disruptiu i plantejar-se: com està respectant el productor/la marca a la persona consumidora?; com em sento amb la roba que porto i amb els seus valors?,..

4. Com podem encaixar un consum reflexiu en un moment de vida ràpida (Slow fashion in a fast life) 

Sra. Eba Inda de la Cooperativa Fasolà

Amb el confinament s’ha reduït el consum. Puc aprofitar el moment per plantejar-me què vull consumir. El que més han venut les botigues durant el confinament han estat xandalls i és un moment molt important per reflexionar i fer un canvi personal. Aquesta situació pot accelerar el canvi. Com és que fem el consum com a oci en una situació de fast life? Estarem més tranquils si deixem de consumir tant. Aquest canvi de comportament pot ser desestressant i  ajudar-nos en aquest situació de fast life.

5. Quin ha de ser el paper de les organitzacions de consumidors que acostumen a tenir un paper reactiu?

Sra. Encarna Ruiz d’ESDI (Escola Superior de Disseny)

Les associacions de consumidors són molt reactives i caldria que fossin proactives i promoure l’aproximació del consumidor al petit comerç. Haurien de ser molt més actives, perquè la gent s’apropi al petit comerç des de la perspectiva de l’experiència de l’usuari en el petit comerç. Caldria fomentar el cooperativisme en el petit comerç per generar un discurs.

1. Quina és la principal problemàtica del consum tèxtil: el fast fashion, els problemes mediambientals, el respecte dels drets socials o els impactes negatius en el desenvolupament local?

La problemàtica a nivell ambiental s’explica, en gran part, pels materials que es fan servir: materials sintètics derivats del petroli o el cotó (és molt intensiu en pesticides ). A més, és una indústria molt intensiva en l’ús d’aigua; genera el 8% dels gasos d’efecte hivernacle; les taxes de reciclatge són molt baixes (en torn al 8%) i genera una important quantitat de microplàstics que contaminen les aigües. D’altra banda, el ritme de consum és molt alt i la vida útil de les peces és molt baixa.

En quant a la problemàtica social, destacar que les condicions salarials en la producció de la roba no són dignes, malgrat que fa anys que es lluita per canviar-ho (des de finals dels 80).

El panorama actual és difícil i està subjecte a la globalització econòmica dirigida pel capital. Cal canviar moltes coses.

2. Cap a on s’ha d’anar i quines alternatives hi ha?

La roba té un preu. Si no tenim clar això alguna cosa fem malament. Hem de combinar el consumir menys i de més qualitat. Cal introduir millores per allargar la vida de les peces, però no tenim clar com arribar a aquest escenari. No està clar que les grans empreses treballin en pro de la sostenibilitat. A més cal tenir en compte que es pot aspirar a un món sostenible amb desigualtat terribles. És per això que s’ha de tenir en compte les dues vessants: sostenibilitat i respecte dels drets socials.

3. El consumidor pot ser palanca de canvi per avançar cap a la sobirania i la proximitat?

El consumidor pot ser palanca de canvi, perquè les seves decisions condicionen el que fan les empreses. Però cal considerar les limitacions dels canvis promoguts des del consum responsable, perquè no podem aspirar a que el 100% de la societat estigui mirant constantment l’etiqueta a l’hora de consumir. Tot i que el paper del consumidor té limitacions, cal dir que arriba a un sector bastant militant, malgrat sigui minoritari. La resta del món o bé no accedeix o bé acaben fent cas de propostes que es venen com a sostenibles però a preus baixos. La solució passa per una acció integrada de tots els agents implicats: administració, cooperació internacional, ciutadans,..

Quanta més sobirania, més autoproducció i autoconsum, amb les limitacions del nostre propi territori. Una major sobirania/proximitat implica cadenes de subministrament més curtes i més senzilles, i probablement menys opcions de compra.

4. Com es poden promoure nous models de consum? (a demanda; roba a mida; passarel·les virtuals; slow fashion; qualitat en comptes de quantitat;..)

Per promoure i fer factibles nous models de consum cal que hi hagi una cooperació triangular: àmbit polític i de les administracions públiques; consumidor i moviments de consumidors, i petit comerç. A l’altra banda, estan les grans marques que el que volen és garantir els  beneficis als inversors.

A la Campanya roba neta de 2019: només 1 de 20 grans marques internacionals que es van comprometre a garantir salaris dignes, podia afirmar que com a mínim el 25% dels seus treballadors tenien un salari digne. El problema és que les empreses han de generar valor per als inversors, i això es un valor d’empresa molt anònim sense proximitat i que cal canviar. Potser ens centrem massa en com canviar les coses des del consum, però potser hem d’anar a la política per canviar la situació actual perquè la garantia dels drets (sostenibilitat, drets econòmics i socials, ..) són l’objectiu de la política.

1. Quina és la principal problemàtica del consum tèxtil: el fast fashion, els problemes mediambientals, el respecte dels drets socials o els impactes negatius en el desenvolupament local?

Els impactes negatius s’han de treballar conjuntament. Hi ha un fil conductor de tots els impactes que és el sistema fast que afecta a molts sectors. Aquest sistema promou la producció de molta quantitat de peces de baixa qualitat per vendre a preus baixos a costa dels treballadors i del medi ambient. D’aquesta forma es fomenta que el consum no pari mai, tot i no ser una necessitat intrínseca de les persones, i es genera un hiperconsumisme que permet que el “sistema” funcioni. Vindria a ser com l’obsolescència programada dels electrodomèstics. La baixa qualitat de la roba fa que constantment l’haguem de renovar perquè es fa malbé. Cal canviar la situació incidint tant en la indústria/producció, com la venda, el consum i en la problemàtica que es genera al final de la vida útil de les peces. Per tant, l’enfoc per a trobar una solució ha de comprendre tant el pre-consum com el consum i el post consum.

2. Cap a on s’ha d’anar i quines alternatives hi ha?

En el que més podem incidir és en com consumim. Cal consumir menys i millor, que implica pagar més. Els preus actuals no són reals, s’expliquen per com s’està produint. S’ha d’educar sobre el preu i la necessitat de comprar menys, però de més qualitat i així les peces duren més. Per tant, els consumidors s’han de qüestionar com compren: cal comprar tant?; es pot allargar la vida de les peces?; què passa després amb la roba usada?;…. Cal anar cap a un menor consum i de més qualitat i al foment de la segona mà i la reutilització.

3. El consumidor pot ser palanca de canvi per avançar cap a la sobirania i la proximitat?

Hem de donar-li la paraula al ciutadà o el ciutadà l’ha de demanar, per integrar-se en la conversa. Consumim com ens han educat a consumir i ens falta empoderament com a consumidors i ciutadans. Si ningú ens pregunta i ens dona la paraula no tindrem un espai. De totes formes, no cal que tota la societat faci el canvi de cop, pot haver una part que no ho faci i es tracta d’anar guanyar terreny mica en mica i que la balança es vagi decantant. Socialment ens movem per tendències i una part de la societat pot acabar arrossegant a la resta i canviar la tendència. Per exemple, abans segur que el fast era una utopia, però s’ha acabat implantant. Els projectes que s’estan portant a terme en el món de la compra sostenible acostumen a ser liderats pels ciutadans i estan provocant que les empreses introdueixin canvis per incorporar aquests nous criteris. Ara, hem de pensar que cada persona i cada passa compta i que es pot acabar modificant el comportament de les grans marques. Cal prendre consciència de tot el que ja hem aconseguit.

4. Com es poden promoure nous models de consum? (a demanda; roba a mida; passarel·les virtuals; slow fashion; qualitat en comptes de quantitat;..)

La servitització implica que no necessàriament jo haig de ser propietari del producte. Únicament sóc usuari. En el cas del tèxtil es pot llogar robar, intercanviar les peces, podem reparar, …

Actualment és un sistema que ja està funcionant pel tema de bates dels hospitals, per exemple. Cal relacionar-se amb el ciutadà com a marques per saber què opinen, què vol la gent,… Cal obrir la conversa a la societat perquè no està participant i no sabem què vol, tot i que tothom fa servir tèxtil.

1. Quina és la principal problemàtica del consum tèxtil: el fast fashion, els problemes mediambientals, el respecte dels drets socials o els impactes negatius en el desenvolupament local?

Els problemes del consum tèxtil són tots els esmentats a la pregunta. Fast fashion perquè el hiperconsum ha creat societats de homes turboconsumidors, és a dir, persones que consumeixen, rebutgen i tornen a consumir. El fast fashion es va convertir en el late motive de la indústria de la moda generant condicions socials nefastes. Una hiperglobalització amb desigualtats profundes i una certa tirania dels països occidentals respecte als països on es fa la producció destrossant el mediambient. El sector tèxtil i de la moda és el més contaminant actualment. D’altra banda, l’impacte negatiu en el desenvolupament local es mostra clarament en l’exemple de la ciutat de Sabadell, on la deslocalització ha portat a la pèrdua del teixit industrial. Per tant, tots els aspectes formen part de la problemàtica del sector tèxtil i està tot per superar.

2. Cap a on s’ha d’anar i quines alternatives hi ha?

Estem en un canvi de cicle. S’està posant sobre la taula la problemàtica del consum responsable i el virus ho ha accelerat. Aquest canvi implicarà un canvi de mentalitat i de sistema i, per tant, un canvi de cicle total. Requereix decisions: polítiques, econòmiques (empreses) i socials. Cal crear un discurs polític/legislatiu al voltant de la sostenibilitat, però també ha de ser una aposta de les empreses, si no canvien de mentalitat serà molt difícil canviar. D’altra banda, cal una educació per formar als joves des del punt de vista ètic, moral, ambiental,… És important recuperar el concepte de ciutadà que viu en un territori, amb les conseqüències que això significa. Un primer canvi, per exemple, són els fons europeus que estan condicionats a que les polítiques siguin sostenibles. D’altra banda, cal seguir l’exemple dels països nòrdics que són la punta de llança en quant a la sostenibilitat i la integració de la vida de les persones en el mediambient. Aquesta mentalitat s’anirà estenen a la resta de països, i també als països del sud de Europa on encara no està implantada. El consum de moda sostenible serà un element clau.

3. El consumidor pot ser palanca de canvi per avançar cap a la sobirania i la proximitat?

L’avantatge del petit comerç és que el client pot ser el centre de l’acció i poden fer del consum una experiència positiva. El consumidor ha de ser palanca de canvi. Amb la pandèmia, la generació Z (12-26 anys) va manifestar en una enquesta que tenien necessitat d’anar a comprar per compartir/intercanviar/passejar amb els amics. En una altre enquesta europea el 65% dels enquestats de la generació Z assegurava que en endavant miraria l’etiqueta i estaria disposat a pagar una mica més si la roba fos ecològica. Tanmateix, el concepte de sostenibilitat és un container, implica parlar de moltes coses i permet que es parli de sostenibilitat quan no ho és. Actualment hi ha un procés de desglobalització que implica replantejar-se la globalització, tot i que no vol dir tornar a lo local. Pepe Múgica d’Uruguai va fer una conferència al 2013 dient que no podem abandonar als pobres del món com a conseqüència del que implica una major sobirania i la desglobalització. Anirem a la proximitat, però no serem societats tancades en territoris concrets. Hi haurà un punt de globalització social.

4. Com es poden promoure nous models de consum? (a demanda; roba a mida; passarel·les virtuals; slow fashion; qualitat en comptes de quantitat;..)

Les grans marques s’estan movent cap a la sostenibilitat sobretot pels ajuts de les administracions, en especial de la UE, i per les sancions. Harari, historiador israelita, parlava sobre la colonització de les dades: les institucions que vulgui avançar s’haurà de fixar en què vol el consumidor. Qui controli les dades del consumidor tindrà el control. Actualment es parla molt del “prosumer” que és el consumidor que dissenya el que vol consumir. Estem en un moment en que el que cal és dissenyar cervells més que productes. Les grans empreses ho estan entenent. Dior fa 15 dies que va posar en marxa un sistema de roba llogada/subscripció (alternativa a “usar i tirar”). Hi ha noves propostes i si els petits productors aconsegueixen triomfar serà per la co: cooperació, col·laboració, networking, treballar en equip, treballar desinteressadament a favor del territori, ..

Una ex-alumne d’ESDI va anar a Inditex. Es va plantejar perquè va fer una carrera on li van ensenyar els principis de l’ecodisseny i ella els havia abandonat. A partir d’aquesta reflexió va crear la seva pròpia marca de teixits sostenibles (100% ecoteixits). Tanmateix, li va caldre cooperar amb les empreses que fessin confecció amb ecoteixits, perquè sense aquesta cooperació ningú compraria el seu producte. La cooperació i les col·laboracions la van salvar.

Tot l’anterior, s’ha de complementar amb les polítiques perquè sense elles no podrem fer res.

1. Quina és la principal problemàtica del consum tèxtil: el fast fashion, els problemes mediambientals, el respecte dels drets socials o els impactes negatius en el desenvolupament local?

Hem anat passant de ciutadans a veïns; de veïns a consumidors, i de consumidors a segment de mercat. Actualment hi ha massa consum i, malgrat això, abans- que es consumia menys-, el petit comerç venia molt més. La cadena productiva era més de proximitat i la producció es podia fer a molts llocs. Ara la producció s’ha de fer a llocs més llunyans amb l’impacte negatiu que això representa en termes de CO₂. S’ha de comprar menys, però comprar bé. En el sector tèxtil unes 10 empreses controlen el 80-85% del consum. Aquestes empreses produeixen de forma deslocalitzada i han portat a la globalització del sector i els principals països productors són Bangladesh, Índia i Xina. Tenim el món que consumim i tots en som responsables amb el nostre consum.

2. Cap a on s’ha d’anar i quines alternatives hi ha?

Hem de consumir menys per consumir bé i produir el més a prop possible. Cal oblidar-se de la queixa i ser persones lliures a l’hora de comunicar. Cal que els botiguers s’empoderin i cal que la satisfacció de la venda vingui del contacte directe venedor-client. Fer de botiguer és l’ofici més bonic del món, perquè hi ha molt contacte humà i aprenentatge. Tanmateix, sovint no es dona aquesta experiència perquè es veu al client com a consumidor al que es vol vendre el màxim possible. S’ha de ser valent, no tenir por i canviar el model de vendre molt i barat i trobar el nostre espai.

3. El consumidor pot ser palanca de canvi per avançar cap a la sobirania i la proximitat?

A la seva botiga “Dracs” (Granollers) hi ha un espai ”Escola de consum conscient” on fan intercanvi d’opinions amb instituts, escoles, universitats,… La gent jove entén per comerç: un lloc on es canvia diners per uns productes de necessitat i de moda. El petit comerç ha d’intentar que el comerç s’entengui com un espai d’intercanvis d’idees i sentiments entre dues persones. El comerç ha estat històricament intercanvi de cultura, coneixements,… Ara s’ha oblidat aquest aspecte. Quan s’incorpora en l’acció de compra l’intercanvi d’experiències i sentiments aquesta acció canvia radicalment. Això permetria que la gent sabés que el comerç està implicat amb la ciutadania, la ciutat, la cultura i l’economia social. Moltes persones acaben comprant tenint en compte únicament el criteri quantitat/preu oblidant la satisfacció de la compra i sent incongruents amb els valors que defensen.

4. Com es poden promoure nous models de consum? (a demanda; roba a mida; passarel·les virtuals; slow fashion; qualitat en comptes de quantitat;..)

El consum que vindrà és el que doni resposta a les necessitats del ciutadà. Li haurem de donar allò que l’ajudi a viure com vol viure. La moda pot ser un problema perquè sembla que tots ens haguem d’igualar. Cadascú ha de trobar el que li satisfà i s’ha de parlar més de ciutadà que de consumidor. Quan ells van haver de tancar l’anterior botiga per la crisi, van tenir temps per pensar i redefinir el producte. Ara tenen una botiga on s’ofereix: disseny, qualitat, proximitat i un valor (cultural, social, ambientals, artesanal,..). Aquesta renovació els ha permès gaudir molt més i fer viable la botiga, tot i que al principi els consumidors no hi volien anar a comprar perquè era un concepte que no entenien.

Tenen un producte estrella que són els jerseis Iaios. Cada jersei és un homenatge a una persona gran. Han tornat a produir com ho feia el seu avi amb materials reciclats o de rebuig de producció. Els seus clients són sobretot nois i noies de 25-35 anys. Aquesta franja d’edat és la punta de llança del canvi, perquè fan una opció de consum en consciència. Per altra banda, els seus proveïdors també són gent jove.