JORNADA BANCA ÈTICA
Es funda l’any 1996 com a societat cooperativa que dona serveis financers a projectes d’interès. Coop 57 no està sota el paraigua del Banc Central Europeu.
Els seus fons provenen de l’estalvi de persones físiques i jurídiques i es destinen a entitats de l’economia social i solidària que necessiten finançament. Cal tenir en compte que Coop 57 no crea projectes sinó que ajuda a la implementació de projectes. En aquest sentit, el contacte amb els ateneus, permet identificar noves necessitats i projectes. Recentment, han creat una fundació per poder donar cobertura a projectes d’alt risc.
La proximitat és un element clau en el seu funcionament, i tot i que tenen mancomunat el capital social, cada secció territorial (a nivell de comunitat autònoma) té els seus òrgans de govern.
Actualment estan destinant molts esforços a donar-se a conèixer per poder arribar a més entitats i més projectes. Tot i que les finances ètiques són molt importants qualitativament, ara per ara són poc rellevants en termes quantitatius. Una de les raons que ho explica és que l’economia social i solidària no té un pes gaire important en l’activitat econòmica. D’altra banda, i hores d’ara, l’economia social i solidària està molt basada en els serveis, sector on el volum d’inversió necessària no és tan elevat com en altres àmbits.
Va néixer al 1981. El seu àmbit és Catalunya, tot i que es concentra a l’Àrea Metropolitana. Són una fundació que vol lluitar contra l’atur i crear ocupació digne (autoocupació, cooperatives,…).
Atorguen préstecs sense interessos ni garanties reals a projectes i persones que consideren adequats. Han finançat uns 14.000 projectes, han donat préstecs per 17 M€ i han creat 16.000 llocs de treball. Tenen 40 voluntaris, entre els quals hi ha tutors que fan l’acompanyament a la persona que rep el préstec perquè sigui viable.
Arriben a les necessitats a través de les àrees d’economia social dels ajuntaments. Els projectes són molt variats: cuina de proximitat, perruqueria de barri, bar cafeteria, professora de teatre,…Tot i que l’emprenedoria no té perquè ser l’única solució a l’atur, i l’atur també es pot reduir trobant llocs de treball en empreses, creuen que ser autònom dóna més confiança a les persones.
Els ingressos provenen de donants; subvencions; ajuts d’entitats i empreses, així com del retorn dels préstecs atorgats. Intenten mantenir el fons sense necessitat de finançament extern.
Amb la situació de la pandèmia han tingut menys demanda per posar en marxa negocis, però han millorat les condicions dels préstecs que tenen vius perquè els beneficiaris puguin superar la crisis derivada de la COVID-19.
L’origen de les ACAF és l’Àfrica i tenen un alt component femení. Són comunitats finites on les persones que hi pertanyen posen cada mes un import. Quan algun membre té una urgència ho parla amb la comunitat i es decideix quants diners se li deixen i en quines condicions. Això requereix una gran confiança mútua. És una eina complementària i permet accedir a finançament a persones que no en tindrien accés.
Neix davant la desaparició de les caixes d’estalvis catalanes, partint de la idea de que la sobirania és clau per poder decidir el que volem que es faci amb els nostres diners. Comencen com a cooperativa de serveis financers sense renunciar a tenir llicència bancària del Banc Central Europeu (BCE) quan tinguin capital suficient. Mentre no es constitueixin com a entitat bancària no compten amb la garantia del BCE.
El seu objectiu és dinamitzar l’economia catalana i tenir impacte en tot el territori, tenint com a marc de referència la banca ètica i l’economia social i solidària. El seu model es basa en la proximitat, entenent que les entitats financeres locals són el punt de trobada entre persones que tenen capacitat per finançar projectes i emprenedors. La finalitat última és obtenir finançament per a projectes amb una mica d’envergadura i que vagin més enllà de ells mateixos. És a dir, que impliquin, per exemple, més sobirania energètica, alimentària o creïn llocs de treball de qualitat …
Poden finançar projectes de persones o d’empreses petites i mitjanes, no és necessari que siguin cooperatives. Ara estan reforçant els fons propis a partir d’aportacions i estan desenvolupant el mecanisme col·laboratiu:
- Persones que busquen projectes
- Persones que cerquen socis i estalvis
- Persones que avaluen els projecte
- Persones que comuniquen i fan el seguiment
Les finances ètiques sorgeixen davant la consciència cada cop més gran de la societat de que les inversions que realitzen les entitats financeres no respecten els drets humans, no són ètiques ni social ni mediambientalment i especulen amb matèries sensibles (aliments, primeres matèries, habitatge …)
Les finances ètiques entenen la intermediació financera des d’un prisma social, atenent als beneficis socials i ambientals dels projectes, tot i garantint la seva rendibilitat per poder ser viables i sostenir-se.
Les entitats que conformen la banca ètica actuen sota els principis de:
- ètica dins i fora de l’entitat;
- transparència;
- participació, raó per la qual moltes entitats actuen sota la forma jurídica de cooperativa;
- finançament de projectes no especulatius; de l’economia real; que respectin els drets humans; sostenibles; i que suposin la inclusió financera, és a dir, que permetin l’accés al crèdit de persones excloses sota els paràmetres de la banca tradicional.
El baròmetre de les Finances Ètiques de l’any 2019 mostra un estancament de les finances ètiques en els darrers dos anys. Aquesta situació es pot explicar perquè:
- l’estructura i les despeses suposen un cost molt important en el cas de la banca ètica;
- els bancs tradicionals han fet campanyes publicitàries agressives mostrant el paper ètic de les seves finances i obviant les inversions “no ètiques”;
- són entitats petites que no disposen de productes per al gran públic i amb poques oficines.
Són conscients que en els propers anys hauran de treballar en la sensibilització de la ciutadania i en la millora dels productes que permetin la captació d’estalvi i de projectes.
És una banca cooperativa amb seu a Itàlia. La proximitat i la participació són elements clau en la seva forma de funcionar. Així, els socis s’agrupen i s’apropen al territori i és habitual que es facin consultes als socis per saber què necessita el territori.
Quan una entitat demana un crèdit es fan dues avaluacions: una financera i una socioambiental, que fan els propis socis. Parteixen de la idea de que la gent del territori és la que té el coneixement del territori i de les entitats, i a través d’aquesta participació es vol fer una transformació social.
S’han creat uns mecanismes més ràpids per atorgar crèdits davant les necessitats de la pandèmia, analitzant l’activitat que realitzen (no armes, no contaminació, no destrucció de llocs de treball,…), així com aspectes que es consideren importants com el gènere, la democràcia interna o la forquilla salarial, entre d’altres.
FIARE, tot i que és una cooperativa, també és un banc i, per tant, té les mateixes garanties del Banc d’Espanya que la banca tradicional. La taxa de morositat és molt baixa, degut a que s’inverteix en economia real i al fort coneixement de les persones als que se’ls hi presta.
D’altra banda, FIARE, presta els mateixos serveis financers que la banca tradicional com són el pagament de rebuts, la realització de transferències o les targetes de crèdit o dèbit, entre d’altres.
Neix a Holanda al 1975 i la seva activitat consisteix en captar estalvi de països europeus, fonamentalment, per a destinar-ho a projectes d’inclusió financera, agricultura sostenible i energies renovables d’organitzacions locals dels països del Sud.
No és una entitat financera, per això els estalvis no estan garantits. Malgrat tot, i gràcies a la diversificació de projectes i al tipus de projectes finançats, la taxa de morositat ha estat del 5,4%, lleugerament per sobre de la taxa de morositat espanyola que és del 4,7%.
Aquest valor es considera especialment positiu tenint en compte els països on tenen projectes finançats.
Actualment, hi ha 686 organitzacions sòcies repartides en 69 països, de les quals 466 són organitzacions d’inclusió financera. Compten amb 30 oficines regionals a diferents països del sud i hi ha 30 organitzacions de suport a 13 països desenvolupats, 3 a Espanya (Barcelona, Bilbao i Sevilla).
Disposen d’un total de 1.300 M€ per a préstecs i inversions que poden anar des dels 200.000€ als 6.000.000€ i que arriben a 38 milions de persones beneficiàries, tot i que els destinataris són sempre entitats, mai persones físiques. L’origen dels fons és principalment l’estalvi de persones físiques, amb el 70-80% del total. S’ha d’assenyalar, que com a la majoria d’entitats de finances ètiques, hi ha més dipòsits que projectes.
Prèviament a l’atorgament d’un préstec es fa una anàlisi ètica, mediambiental i financera.
Des del punt de vista territorial, el major volum de recursos es destina als països d’Amèrica Llatina (48%), seguits dels països asiàtics (30%), i dels països d’Àfrica (18%).
Segons els projectes finançats, els d’inclusió financera representen el 78%; l’agricultura sostenible el 16%, i les energies renovables el 5%.
La seva activitat es centra principalment en la concessió de préstecs (84%), tot i que també fan inversió directa en cooperatives o empreses (16%).