JORNADA ENERGÈTIQUES
Ajuntament de Sabadell. Joan Berlanga, responsable del servei de sostenibilitat.
La complexitat de l’organigrama de l’Ajuntament dificulta molt el tractament de temes transversals a tots els departaments i el tractament de l’energia no n’és una excepció. Acaba sent un tema que és a la taula de tots i hi ha el risc que acabi no sent a la de ningú. Tots els que hi participem en som sensibles però aquesta dispersió n’augmenta molt la dificultat.
En concret:
- La contractació es fa sota unes exigències de transparència que condicionen molt a qui contractes. Tota la legislació i la directiva europea de contractació contemplen criteris que estan pensats per a contractar grans empreses. Pel que fa a la compra d’energia tant l’Associació de Municipis com la Diputació ens ofereixen uns pacs estàndard dels que seleccionem els que tenen un màxim percentatge de renovable. Més enllà de la fiabilitat d’aquests percentatges, entenem que aquesta condició és un element de pressió per a que les companyies incloguin un màxim percentatge de renovables en les seves ofertes. Hem intentat comprar-la de manera directa a una cooperativa però això exigeix ser-ne membre la qual cosa el Secretari no sempre ho veu ajustat a norma. En el nostre cas sembla ser que ho podrem fer en algunes contractacions vinculades a locals nous. Sempre, però dependrà del Secretari.
En resum, sobre el paper Sabadell compra energia 100% renovable però amb tos els dubtes fonamentats sobre aquests percentatges que ja s’han exposat.
- Pel que fa a la producció les plaques solars que s’havien inaugurat en mandats anteriors no estaven en funcionament per manca de manteniment. Hem guanyat un concurs europeu sobre plans de desenvolupament sostenible de ciutat (20 milions d’euros) que ens ha permès posar-nos al dia en aquest tema. De fet hem triplicat el nombre de plaques fotovoltaiques en funcionament a les nostres instal·lacions. En les que en gaudeixen hem arribat a un 20% d’autoconsum. El percentatge total d’autoconsum per a tot l’Ajuntament, però, no arriba ni al 2% tot i que ens hem marcat el 4%.
- Pel que fa a l’eficiència energètica, la majoria dels nostres més de 100 equipaments són dels anys 80 i 90. D’origen no són eficients energèticament. Hem actuat de manera específica en alguns per actualitzar-los. Tot plegat ens ha permès que en aquests tres anys i mig hem estalviat prop del mig milió d’euros en consum energètic i això cal posar-lo en valor.
Considerem essencial la formació dels professionals en eficiència energètica per a l’èxit dels plans específics. Per això, en el pla especial per a les escoles hem inclòs hores d’assessorament sobre l’ús eficient de l’energia per a mestres i altres professionals.
Així mateix voldríem que les persones sensibles a l’eficiència energètica tinguin facilitats per a incloure-la en els seus projectes d’obra. Ho estem fent tot i les dificultats que hi ha tant en l’àmbit fiscal com en la legislació específica.
Organitzar un pressupost a l’Ajuntament és molt complex però ens hi esforcem i estem aconseguint resultats. Aquesta complexitat de les partides però dificulta que es visualitzin els resultats.
- Pe que fa a la pobresa energètica si que estem orgullosos de ser la primera ciutat de Catalunya que sanciona a les empreses que no respecten la Llei 24 de 2015 de Pobresa Energètica. Aquests incompliments són més freqüents en les empreses elèctriques.
Com a consideracions finals, vull dir que tant l’Alcalde com el Regidor d’ Espai Públic estan especialment compromesos amb la millora de l’eficiència energètica a la ciutat i són conscients de que el potencial de millora és gran però també que la capacitat que tenim per assolir-ho no és la desitjada. En aquest sentit, és molt important la conscienciació dels usuaris i dels professionals per fer un ús energèticament eficient de les instal·lacions. Actituds poc responsables encara són massa freqüents.
És una cooperativa de treball que aposten per les instal·lacions d’autoproducció de l’energia elèctrica i altres fonts renovables i per l’autoconsum.
Es ve d’un període de traves burocràtiques als projectes i dificultats de tramitació amb Endesa, ara amb la nova regularització amb un assabentat i butlletí d’electricista s’aconsegueix donar d’alta la instal·lació.
Un dels objectius és lluitar contra la carbonització, les instal·lacions d’autoproducció i les energies verdes, renovables, ho permeten.
Al poder disposar d’una instal·lació fotovoltaica es passa de ser consumidors a prosumidor, una instal·lació estándar de 6 plaques permet cobrir entorn del 25/30% de les necessitats, si es pot afegir bateries pot arribar al 70% i amb el termo de l’aigua calenta al 50%.
La instal·lació de les plaques comporta normalment 2 dies de feina, la seva amortització pot ser en 10 anys, els productes tenen 10 anys de garantia i una garantia de producció de 25 anys.
El manteniment és limita a una neteja anual de les plaques i revisió de l’estructura.
Es comencen a fer instal·lacions col·lectives de plaques solars.
Idees a destacar:
Les instal·lacions d’autoproducció d’energies renovables són una manera de descarbonitzar la societat en que vivim.
Al disposar de instal·lacions d’energia renovable es passa de se consumidor a prosumidor, a gestionar la pròpia energía i a estalviar.
Les instal·lacions de plaques fotovoltaiques s’amortitzen en pocs anys i donen molts més anys energia a cost zero.
Consum responsable implica que el consumidor és conscient de totes les conseqüències que té el seu consum.
El sector energètic de Catalunya i les empreses que el conformen és un sector estratègic per al futur del País.
Pel País, tant important com cercar maneres d’estalviar en el consum energètic ho és la tria d’empreses energètiques compromeses amb Catalunya.
Elèctrica GUIXÉS estem integrats i compromesos amb l’economia del territori, col·laborem amb el col·lectiu de petites empreses elèctriques del País i estem a l’aguait de l’activitat a Catalunya del monopoli ENDESA
Elèctrica GUIXËS és una petita productora, distribuïdora i comercialitzadora, la qual cosa ens permet un servei al client més global, més personalitzat i basat en el coneixement mutu.
En origen a Catalunya les empreses elèctriques totes eren de proximitat. El monopoli ENDESA les ha anat absorbint però algunes han resistit. Consumidors i administració haurien d’ajudar-les a subsistir fent-les créixer.
L’estalvi en despesa energètica s’obté aïllant els habitatges, reduint els salts tèrmics a estiu i hivern i ajustant la potència contractada al consum real, utilitzant els comptadors intel·ligents.
Per combatre el monopoli energètic a Catalunya cal tant la cooperació entre les empreses energètiques de proximitat com pensar en denunciar aquest monopoli al tribunal de la competència de la UE.
No és més eficient energèticament el que més estalvia en la factura sinó el que més redueix el consum energètic.
Si bé ens interessem per el que consumim, per exemple en telefonia i coneixem tarifes i som conscients de cost de fer determinades accions, pel que fa a l’energia no tenim aquesta percepció. L’electricitat la percebem com quelcom natural que hi és i que no l’associem a una despesa. Obrim l’interruptor i tenim llum.
Les empreses comercialitzadores no venen només energia, venen serveis. Aquests serveis es basen en l’anàlisi de les dades relacionades amb la forma de consumir que tenim i han de permetre generar consells per tal que el consumidor tingui més consciència d’allà on pot canviar la manera de consumir per ser més eficient.
La mobilitat i l’electricitat van cada cop més de la mà. La majoria de la població fa servir el cotxe en rangs d’entre 30-60 Km diaris el que fa que el cotxe elèctric sigui ja una alternativa viable. La majoria de nosaltres viu en cases unifamiliars o te el pàrquing en comunitats de veïns. Actualment qualsevol d’aquestes situacions la legislació facilita posar punts de recàrrega i molts cops fins i tot amb subvencions públiques. De manera que som nosaltres els que hem de provocar el canvi cap la mobilitat sostenible fent que aquests punts de recàrrega es vagin instal·lant i generalitzant.
És cert que el cost de fabricació de les bateries encara fa difícil recuperar la inversió i que els punts de recàrrega “públics” no tenen la continuïtat necessària i hi ha un embolic de xarxes que fan difícil el seu ús. Però si hi ha demanda les benzineres/electrolineres es reconvertiran.
Frases
- Ens falta consciència del cost associat a l’ús de l’electricitat en la vida quotidiana i això ens condemna a no ser eficients en el seu ús.
- Les comercialitzadores de proximitat han d’aportar informació i consells de com consumir més eficientment.
- El cotxe elèctric tot i el cost de les bateries ja és una alternativa pels moviments diaris de curt recorregut.
Catgas és una empresa catalana de petita dimensió que va iniciar la seva activitat fent canalitzacions de gas natural. Amb la liberalització del mercat dels hidrocarburs el 1998, Catgas es converteix en comercialitzadora i orienta la seva activitat a la distribució de gas propà a pobles, urbanitzacions i al sector industrial. Amb l’absorció de les seves instal·lacions per part de Gas Natural, passen a ser exclusivament comercialitzadors. A Catalunya hi ha poques empreses comercialitzadores perquè el 99% del mercat està a mans d’una sola empresa, Naturgy (antiga Gas Natural), amb seu a Madrid. Aquesta elevada concentració fa difícil que les petites empreses catalanes puguin assolir una quota de mercat important. La majoria de petites comercialitzadores estan orientades als consumidors industrials i comercials. Catgas sí que es dedica al consum domèstic i va passar de 700 a 10.000 clients, en tan sols 1 any, i és la segona empresa a Catalunya, sense considerar les distribuïdores, en nombre de clients. L’avantatge de contractar una petita empresa comercialitzadora catalana és l’atenció al client que és més propera i ràpida. Les diferències, en quant al preu, són mínimes.
Quant a la contractació de serveis es posa de manifest que:
- les empreses comercialitzadores no donen un bon servei de manteniment perquè no tenen els recanvis. Això implica que moltes vegades la solució que proposen sigui la de canviar de caldera, quan aquesta no seria la millor opció. Per aquest motiu, s’aconsella que els contractes de manteniment es facin amb els serveis tècnics de les diferents marques de calderes.
- les tarifes planes no tenen molt sentit perquè les ajusten al que vol pagar el client i en el moment de la liquidació la factura potser important, en funció de l’excés de consum i del preu que apliquin, atès que aquest no està pactat. En el seu cas, si el client ho demana, ofereixen una tarifa plana basada en el consum real del client, fet que implica que la desviació sigui petita.
- existeix una possibilitat de frau de les empreses que donen d’alta a clients d’altres companyies sense el seu consentiment, atès que només necessiten la informació del CUPS (Codi Universal del Punt de Subministrament).
Algunes de les accions proposades per reduir el consum de gas i que estan a mans dels consumidors són:
- programar els horaris de les calderes;
- no tenir la temperatura de la calefacció per sobre de 21-22 graus. Cada grau de temperatura que baixem suposa un estalvi d’un 8% en la factura;
- baixar la pressió de l’aigua quan obrim les aixetes. Així reduïm el consum d’aigua i de gas.
A Catalunya no hi ha gas i tot s’importa. L’avantatge de contractar una petita empresa comercialitzadora catalana és l’atenció al client que és més propera i ràpida. Les diferències, en quant al preu, són mínimes. | Baixar un grau la temperatura de la calefacció suposa un estalvi d’un 8% en la factura. |
Amb el ritme actual de consum en l’horitzó del 2030-2040 la temperatura del planeta s’haurà incrementat en 2-3 graus.
Hem de substituir el 66% del consum energètic d’origen fòssil per energia renovable KM0.
Per assolir la transició energèica hem d’aconseguir l’electrificació individual.
La transició energètica
La transició energètica consisteix en deixar d’emetre CO2 per evitar la desestabilització del sistema. Amb el ritme actual de consum d’energia d’origen fòssil incrementarem en 2-3 graus la temperatura del planeta en l’horitzó del 2030-2040. A Catalunya el 2014, el consum d’energia primària va provenir en un 44% del petroli; un 21% del gas natural; un 25% de l’energia nuclear i un 5,6% de les renovables. Importem el 66% de l’energia d’origen fòssil i només el 34% energia és KM0 i que, en el nostre cas, no genera CO2. En el cas de Catalunya, la transició energètica consisteix en que el 66% de l’energia importada passi a ser KM0, sense que sigui energia nuclear. L’energia KM0 que disposa Catalunya, que no sigui d’origen nuclear, és eòlica, hidràulica i solar. La solar és la més important a nivell individual perquè es poden fer instal·lacions per a consum propi. L’eòlica i la hidràulica acostumen a requerir instal·lacions col·lectives o de majors dimensions.
El camí per aconseguir la transició energètica és l’electrificació individual. En aquest sentit, les accions que estan a mans dels consumidors són:
1.- Exigir a la companyia subministradora un certificat d’origen de garantia per tal d’assegurar que l’origen de l’energia que consumim és KM0 i renovable.
2.- Convertir les llars en 100% elèctriques:
a.-passar la il·luminació a led per reduir el consum elèctric
b.-utilitzar electrodomèstics de classe A que consumeixen menys
c.-substituir el consum de gas per elèctric, que a més de reduir les emissions de CO2 garanteix una major eficiència energètica que compensa la diferència de preu. Les inversions per passar la calefacció de gas a elèctrica s’amortitza en 2-3 anys.
3.- Fer la mobilitat amb vehicle elèctric que ja tenen una autonomia de 200km. A més de reduir l’emissió de CO2, tindrem un estalvi perquè fer 100Km amb un vehicle elèctric té un cost d’ 1,2€ i amb un cotxe de benzina 7,5 €.
4.- La implantació de l’autocomsum per a l’aprofitament de l’energia solar amb la instal·lació de plaques solars a les teulades, tant per part dels usuaris industrials com domèstics.
Finalment, s’assenyala, que s’hauria de fer una inversió important per part de les distribuïdores per crear sistemes d’emmagatzematge (bateries de gran format), que permetessin aprofitar l’excedent generat pels sistemes renovables.