JORNADA JOGUINES

Aprendre a emprendre és aprendre a competir?

Som una petita editora KIDNELIS que va néixer a Sabadell el 2014 i fem jocs educatius d’autor o autora. Fem jocs educatius, no lúdics. Un joc educatiu aporta quelcom més que una mecànica de jocs. Vàrem començar amb jocs de lecto-escriptura pel dèficit en comprensió lectora en els nostres infants i joves. El primer va ser amb llengua catalana i va ser record de vendes a Amazon competint amb jocs en castellà a tota España. A partir d’aquesta primera experiència ens plantegem com ho hem de fer  els nostres jocs per tenir èxit comercial i, alhora, que tinguin una aplicació pedagògica per als docents.

No pretenem substituir ni docents ni famílies en la seva funció educadora, només volem oferir-los eines per a que els ajudin a realitzar aquesta funció educadora. Aquesta manca d’eines ve perquè van sortint noves competències. Per exemple, en aquests darrers cursos s’han explicitat noves competències relacionades amb emprenedoria en el currículum de primària i secundària. Nosaltres que som una terra amb una ciutadania amb cultura emprenedora, l’emprenedoria s’està oblidant. Cal entendre que l’emprenedoria és una manera d’entendre la part professional de la vida en tots els àmbits i no només en el terreny de l’empresa privada.

Que l’emprenedoria no s’estava potenciant se n’han donat compte aquí i a la Comissió Europea.

Vist això vàrem repassar com estava el tema dels jocs educatius arreu del món. Vàrem veure que tots els jocs d’economia eren de cooperativisme, que està molt bé però que no t’ensenyen a dirigir una empresa amb els nous valors de l’economia neta, o jocs d’especulació mobiliària o de borsa i sempre adreçats a adults.

Nosaltres ho fem tot a Sabadell, producció, disseny, impressió, professionals de suport, i, a més, tenim el campus de la UAB amb la Facultat d’Economia. Així doncs vàrem decidir contactar amb els millors “partners” del territori com:

• Toni Serrasanferm, el millor creador de jocs que tenim i que treballa fent programes de radio i de tele, he treballat per moltes multinacionals, i que li demanem que ens creï la mecànica d’un joc d’economia modern, de 40 o 50 minuts i s’acaba seguin les noves tendències dels jocs de taula.
• Christian Inaraja premi 2008 d’il·lustració, professor de l’Escola Illa i millor il·lustrador actualment de Catalunya
• Carme Casablancas i Xavier Verge de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB que són els autors conceptuals del joc.

Tots som de Sabadell i compartim que és una ciutat d’emprenedoria però que hem perdut tots els grans sectors en els que érem referents: el sector del joc, el del tèxtil, el sector financer,.. hem perdut el PIB industrial. Per això, creem un joc per a que els infants i joves puguin saber què és la indústria amb propostes compromeses amb l’economia neta, circular, sostenible, el tercer sector i on aplicarem els valors de desenvolupament sostenible (6:40). Així doncs, creem un joc de rol BIZNELIS per a nens majors de 10 anys que els proposa una immersió en el sector industrial on es desenvolupin els objectius d’economia sostenible: a partir de quatre jugadors han de tirar endavant empreses de l’alimentació, del tèxtil, de les químiques o de les noves tecnologies. A partir de propostes amb molt valor afegit han d’anar a conquerir mercats internacionals dins el sector industrial, no del tercer sector.

Això atrau l’interès de la generalitat, TV3, el diari ARA i també la Comissió Europea, que detecta al conjunt de la Comunitat Europea el mateix dèficit en cultura emprenedora en infants i joves, encara que en els països nòrdics el 12% dels infants i joves manifesten opcions de futur emprenedores mentre a Catalunya aquest percentatge és al voltant 2% (8:07). Amb aquesta eina es pretén que sigui un suport per al professorat de primària i secundària que no tenen formació específica en aquestes matèries. Amb el suport de professionals educatius, psicòlegs infantils i al final del CNL hem utilitzat un llenguatge humil amb pocs conceptes tècnics, comprensible, amb pocs anglicismes, que el puguin entendre nens de 10 anys tot i que actualment la Generalitat l’està utilitzant per formació a emprenedors de microempreses.

En les proves que estem fent estem veien coes curioses: els nens i nenes de fins a 10 o 12 anys tenen la mateixa capacitat de risc per arriscar amb els seus diners però ben aviat, a partir dels 12 anys, aquesta capacitat de risc minva molt en les nenes, o que els nens i nenes amb orígens familiars benestants els infants i joves se’n surten millor  que els joves d’orígens més desafavorits. A part que els infants i joves s’ho passin bé, també hauria d’ajudar a reduir les desigualtats de futur en funció de l’origen social.

No creiem que el joc on-line i el joc en paper no ofereixen les mateixes prestacions. El cervell no s’activa el mateix que quan ho fa amb format digital. No són oponents, són complementaris. Com sempre, el tema a tenir en compte són els continguts i els valors inherents no el suport paper o digital.(14:17)

Catalunya, també València, tenim una gran indústria i grans productors. Grans creadors, escoles d’il·lustració,… Cal que tinguem eines per fer formació permanent als professionals de l’educació en les noves necessitats educatives que van sorgint. Per exemple, hem presentat aquest joc a la Comissió Europea i ens fan molt poc cas mentre que l’Europa de l’Est s’hi està fent molt èmfasi pel seu dèficit en emprenedoria degut origen comunista mentre que a l’Europa Occidental, pel seu origen capitalista,  és dona per feta amb la qual cosa no es té el mateix interès i s’està perden el tems.

La empreses de distribució presencial dels jocs estan molt malmeses, estan molt aïllades tot i que tenim exemples d’iniciatives interessants com Jugaia que ajuda a les famílies a introduir-se dins el mon de la joguina educativa, amb valors, ben fabricats i que aporten quelcom més que les joguines convencionals. De fet Jugaia també té l’oferta on-line que és l’únic distribuïdor on-line que tenim.

Us afegeixo un exemple de joc gratuït: Proposar als nens i nenes que identifiquin en els anuncis de joguines quines coses són certes i quines falses. Tot seguit s’adonen que quan més “atrezzo” hi ha en l’anunci més informació falsa conté.

Criteris per a la selecció d’una joguina:

• Cal observar i mirar bé l’infant per triar la joguina. Cal temps per fer-ho. Aprendrem molt i moltes coses de com és el nen amb aquesta observació.
• L’edat és molt important, primer joguines de manipulació i mecàniques; més endavant imaginació i creativitat i finalment joc col·lectiu que passa a una certa edat (5, 6 o 7 anys) abans els infants no tenen interioritzada la sociabilitat.
• Sempre, però, una joguina ha de ser segura, divertida,…

Altres criteris, com els valors… Discrimina per gènere?, fomenta el bel·licisme?

És un debat sobre el que no hi entro però en el que cal pensar-hi. Els infants estan impactats des del punt de vista publicitari pel que veuen a la tele i els anuncis i ho hem de tenir en compte a l’hora de incorporar la seva demanda.

Recomanem molt que s’escullin elements de joc que no li diguin a l’infant com ha de jugar sinó que ell hi hagi de posar imaginació per jugar. En definitiva, cal escollir joguines actives per sobre del joc dirigit, passiu.

Han de ser també joguines de qualitat, que no es trenquin, menys joguines i de més qualitat. També no ens conformem amb qualsevol cosa, si comprem una cosa que no satisfà, tornem-la.

Hi ha una regla molt important: potser menys joguines i de més qualitat.

Pel que fa a la joguines imaginatives i creatives de proximitat cal dir que al País es fan moltes joguines i de molts tipus i que responen a les condicions anteriors. Catalunya és un País on es produeix joguina molt interessant i de molta qualitat en aquests aspectes.

Sobre la traçabilitat dels materials ara es té en compte. Qui l’ha fet? Com l’ha fet? amb quins materials l’ha fet? Es poden trobar respostes a aquestes preguntes i cal que sigui així per aquest canvi de paradigma.

Ja tenim la joguina, i ara què? Els infants necessiten temps i espai per jugar. Jugar no és un luxe, és una necessitat

Annabel García, coordinadora d’infantil de l’escola Tarlatana:

Soc mestre de l’Escola Tarlatana que té un projecte educatiu que dona especial  importància al joc per aprendre i, sobretot, al paper de l’adult en el joc de l’infant. També soc mare i el meu dia a dia passa en mig del joc dels infants.

Què fer davant d’expressions com “m’avorreixo, mama, què faig? o “Vina a jugar!” o què fem quan els nens estan jugant… Intentarem posar una mica de fil sobre tot això.

Hi ha una frase que a mi em fa pensar molt: “Els infants necessiten temps i espai per jugar. Jugar no és un luxe, és una necessitat”

Fem doncs algunes consideracions del perquè el joc és important:

• Els infants aprenen com funciona el mon jugant
• Imiten el comportament dels adults amb el joc i assagen comportaments de futur com adults.
• Expressen sentiments, apareix des del conflicte, a la frustració o a altres situacions de casa que no es comprenen i posant-los en el joc els ajuda a pair-los.
• En el joc s’aprèn a totes les edats de manera motora, sensorial, cognitiva, social, afectiva,… en el joc s’aprèn.
• També ajuda a l’autoestima… és plaer, és gaudi i això implica benestar al descobrir per un mateix és capaç de superar dificultats.

El rol de l’adult en el joc de l’infant pot ser participant, observant o acompanyant

El joc és important si permet que aparegui la imaginació. Amb la imaginació apareixen nous mons que crea l’infant que fan aparèixer estratègies i que fomenta la creativitat que és la clau de futurs adults feliços. Ser creatius és tenir estratègies davant el conflicte que és inherent a la vida i la creativitat és l’eina principal per superar el conflicte i dona més capacitat per ser feliç.

El joc enforteix el vincle de l’infant amb l’adult i arriba a tenir una dimensió sanadora d’estats anímics negatius tant de l’infant com de l’adult.

L’adult ha de participar en el joc. És imprescindible seure a terra i jugar durant 10 o 15 minuts. Com ja s’ha dit tenim molts tipus de joc, moltes classificacions,.. Quan parlem de la participació de l’adult en el joc de l’infant ens interessa especialment si el joc és més dirigit o més lliure. En tot cas, sigui com sigui el joc, el nostre paper és molt important perquè nosaltres no només som models, sinó que condicionaren altres coses en funció de com ens posicionarem.

El nostre rol pot ser participant, observant o acompanyant.

Què vol dir un adult que participa en el joc?: hi hem de participar però sempre hem de fer protagonista l’infant, aquest és el tema clau. Sense dir a què jugar, com jugar o resolent… no hem de donar solucions als interrogant que genera el joc,… si les donem, l’aprenentatge desapareix.

Però participar hi hem de participar perquè som models per l’infant i l’infant aprèn per imitació.

L’ adult pot participar iniciant el joc, provocant-lo i tot seguit desaparèixer. A vegades només necessiten això.

També participa deixant-se guiar, deixar-se manar per l’infant. És el seu joc.

Compte amb participar cercant un aprenentatge constant. Si confiem amb el potencial educatiu del joc, cal frenar-se. Es perd l’aprenentatge espontani que pot generar joc, l’infant perd l’interès, probablement canviarà de joc.

L’adult que participa observant l’Infant jugant. Gaudeix de mirar l’infant jugant. Observant com l’infant escull joguines, aplica estratègies, com tracta el material, com s’esforça,… aquesta observació dona molta qualitat al joc i, entre moltes altres coes, dona pistes per escollir joguines que siguin significatives per l’infant.

La nostra presència dona valor al joc. La nostra presència dona valor al que fa el nen i tot això l’infant també ho rep.

Parlem de l’acompanyament. Intervenim sense interferir mantenint el seu protagonisme. Acompanyant el joc podem oferir més possibilitats, nous materials,… que facilita nous aprenentatges amb nous materials o noves preguntes.

També acompanya evitant el discurs de l’etiquetatge. Alerta amb el “molt bé!”. Evitem judicis sobre el que fan els infants. Al final li pot donar més importància al valor de l’adult que a la seva pròpia valoració i al pas del temps a que doni més valor a la mirada de l’altre que a sí mateix. Cal no abusar de les valoracions i les podem substituir per observacions evidents sobre les seves produccions.

La participació de l’adult en el joc també ha de servir per posar paraules als sentiments que se li generen davant els conflictes, els dubtes, els neguits, les inseguretats i ajudar-los a gestionar els sentiments i les emocions amb frases petites, ajudant a que el joc sigui assaig de la vida adulta.

En resum un adult que facilita un temps diari, amb us espai adequat de qualitat, amb un material molt ben pensat i ben escollit i un ambient on l’adult té clar que l’infant és el protagonista i que l’adult confia en les potencialitats del joc i la potencialitat d’aprendre de l’infant.  

• Planificació i joc són compatibles? (0:20)

Per un costat, l’adult ha de planificar aspectes de joguines de qualitat, d’ambients, de temps, d’espais,… com elements facilitadors del joc en el que efectivament és l’infant qui ha de prendre les decisions de a què jugar i com jugar.

Des d’una altra perspectiva, la planificació forma part de les estratègies de l’infant a l’hora de jugar i s’expressa diferent en funció de l’edat. L’ordre és una pulsió inherent a l’infant, als adults ens costa d’identificar-lo perquè obeeix a unes lògiques ben diferents a les de l’adult. Quan van creixent, aquestes lògiques es van complexificant i apropant.

• Observar és vigilar? (4:20)

I com a conseqüència Joc o risc. Vigilar no té res a veure amb observar els infants jugant. Hem de tenir cura de la seguretat en els diversos aspectes que correspon a l’adult en el joc, però vigilar no. De fet quan ets present observant l’infant jugant, el vigilar no té lloc.

De risc en el joc sempre n’hi ha i l’adult hi és per minimitzar-lo i per deixar que el nen explori els seus límits sense que l’adult inciti a que l’infant els depassi.

El risc físic del joc ja està regulat prèviament. Un altre cosa és el risc com a contingut. Els continguts dels jocs es projecten a la vida adulta i això s’ha de tenir present a l’hora d’incorporar valors als jocs més relacionats amb el risc. El problema és que transmetre altres tipus de valors més pedagògics o més culturals és molt difícil a la nostra societat.

• Menys és més en joguines? (9:20)

La quantitat de joguines genera un risc de donar un missatge en el sentit que hi ha abundància i les coses no són tant importants. Quan tenen més joguines de les que poden processar estàs treien importància a la joguina.

• Com lluites contra el que hi ha fora de casa? (11:28)

El contingut de videojocs, pantalles,… els infants i joves juguen amb continguts que no són de la seva edat però és molt difícil de controlar.

Això no ho podem evitar. Cal explicar-los el doble contingut. Des d’una posició favorable al joc on-line, cal reconèixer que hi ha molts continguts no desitjables, que a vegades són en jocs molt innocents, que poden projectar-se a la societat futura. Es pot combatre amb jocs amb continguts que siguin més avalats, més positius… però no es podrà resoldre, hi ha massa interessos. Només queda fer pedagogia amb estratègies educatives i tractar-ho com l’alcohol, Cal enviar missatges d’autocontrol a l’infant i al jove.

• L’estratègia de la reiteració no perverteix el joc en format digital? (17:13)

Si juguem a BIZNELIS en format paper hi hem eliminat l’atzar. No es fa servir mai l’atzar, perquè l’atzar no és pedagògic. Li diem sempre a la criatura que ha de prendre decisions. És molt probable que s’equivoqui però l’important és que prengui decisions.

En la versió on-line volem saber com és el nostre jovent. Quines decisions pren. Davant cada decisió li proposem opcions, aplicant la intel·ligència artificial, i li anem informant quines decisions va prenent . A un altre nivell, l’anàlisi d’aquesta informació permet identificar quin tipus de decisions prenen els nostres infants i joves davant certes situacions.

En els jocs que es basen en la presa de dacions la reiteració no hi té espai. La reiteració només apareix en un joc mecànic que ara ja no existeixen. De fet, els jocs on-line fan servir la intel·ligència artificial i van modificant les situacions per tal que no es repeteixin.

També cal dir que aquests jocs mecànics no reiteratius faciliten que els infants i joves adquireixin reflexos instantanis molt importants que n’és un dels aspectes positius més enllà dels valors que els impregna.

Un altre problema és l’edat en que introduïm aquests jocs als infants. En quin moment no influencien negativament amb el desenvolupament d’altres competències. Com hem dit abans, si encertem en el moment per proposar aquests jocs a l’infant, cal confiar amb que el nen en farà un ús ajustat als seus propis límits.

• Quin seria el valor del km0 en el que heu exposat? (25:57)

Hi crec molt, he treballat molt anys amb multinacionals i he vist que la producció local és el camí. Si no, no ens en sortirem. Hi crec molt.

Km0 és el missatge, proximitat i treball de la comunitat en la que vivim

Nosaltres eduquem per uns futurs ciutadans del món i creiem que el reciclatge, el comerç de proximitat és important per a que el Mon sigui més sostenible.